Benvolguts companys, El comité organitzador, degustant el deliciós arrós de la Lluïsa i entre copes de vi i cava vam acordar celebrar la propera trobada el dia 12 de juny, dissabte. Reserveu al calendari aquest dia i ja anirem concretan el lloc i hora de la festa.
En Jordi Casabona ens ha obsequiat amb aquest text per l'ocasió .
El proper mes de juny farà exactament 30 anys que varem recollir les paperetes dels darrers exàmens fets a la Facultat de Medicina de l’Hospital de Sant Pau. Uns petits papers amb el nom de la corresponent assignatura i una nota avaluadora, escrita a mà i amb bolígraf blau, indicant si havíem o no superat la prova. Una prova què –ara ho sabem- poc reflectia el coneixement què teníem de la matèria, però que com a ritual iniciàtic imprescindible per arribar a “ser metges i metgesses” havíem acceptat -de més o menys bon grat- durant 6 anys. Varem fer-nos metges i metgesses, qui més qui menys va lluitar per una formació de postgrau i varem anar creixent, moltes vegades obrint camí en un context professional que poc té a veure amb l’actual.
Han passat els anys i probablement tots hem anat posant les expectatives i les frustracions, els èxits i els fracassos de la professió que varem escollir fer, en el lloc de les nostres vides que els hi correspon. Per uns la feina haurà estat molt important, per a d’altres no tant. Uns hauran prioritzat la carrera professional, d’altres la família; uns hauran perseguit els diners, els càrrecs o les publicacions, d’altres fer alguna cosa pels demés. I molt probablement tots i totes haurem volgut alguna vegada fer una mica de cada cosa. En definitiva, que ja som prou grandets per haver fet unes quantes coses a la vida (alguns fins hi tot, us ho creieu o no, ja són avis o àvies). Però inexorablement, quan parlo amb companys i companyes de la Facultat, aquells anys passats a Sant Pau, són una de les coses què més bé s’han adaptat a les neurones del record de tots nosaltres,
Per això, defugint qualsevol insinuació de malenconia i afirmant la ferma voluntat de continuar tocant els collons, però honorant també la memòria, us suggerim, convidem, convoquem, emplacem a fer un sopar plegats per celebrar els 30 anys transcorreguts des d’aquells dies de somnis i xirinol•la a la Facultat de Medicina,
They are not long, the days of wine and roses:
Out of a misty dream Our path emerges for a while,
then closes Within a dream.
(a Vitae Summa Brevis, d’ Ernest Dowson)
Hi haurà vi i haurà roses, hi haurà somriures i rialles i hi haurà bona teca i bona música ... no hi faltis, volem també compartir els teus records i els teus desitjos.
Jordi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada